L’ELIANA 2000 ___________________ Desembre 2009
L'Eliana (In)sostenible
Un article de Rafel Montaner
Gràcies Josep Lluís
Ja està a punt d’acabar-se l’edifici del carrer
Francisco Alcayde que s’ha alçat damunt de
la casa més antiga del poble. De les nostres
arrels com a municipi només ha quedat la
façana. Més val això que res, no? El resultat
pot agradar o no, però el segur és que no
deixa a ningú indiferent. Tots els que passen
per davant és queden sorpresos davant la
presència d’uns arcs amb més de 300 anys
d’història “sostenint” un edifici modern. Si
més no, la metàfora arquitectònica que ens proposa l’arquitecte
Josep Lluís Coll donaria per a escriure un llibre sencer.
Poc abans d’iniciar-se l’obra, quan tinguerem les primeres
notícies de que s’anava a enderrocar l’edifici del convent dels
carmelitants sobre el que s’ha alçat aquest poble, el Centre
d’Estudis Locals, el CEL, i aquest humil columniste alçarem la
veu contra el que enteniem i seguim entenent com un
despropòsit: que l’ajuntament no haguera declarat Be d’Interés
Cultural (BIC) la “pedra” fundacional de l’Eliana, l’Ermita i el seu
convent del segle XVII.
Sabiem que el nostre crit s’anava a quedar en això només.
És més, fins i tot no ens va crear més que problemes. Des
d’aleshores el CEL passà de ser una simpàtica associació de
“bons xics” que es dedicaven a replegar fotos antigues a
esdevindrés en l’enemic “número u” de quansevol que volguera
tirar una casa amb més de cent anys d’història. I, com no potser
d’altra manera, la simpatia s’esdevingué en recel.
Pel que fa a mi, encara que l’únic que demanava era que
l’ajuntament comprara l’edifici per a evitar el seu enderroc, fins
i tot hi hagué qui em va mamprendre pel carrer al crit de “¡Tu
quién eres para…!”, com si les poc més de 500 paraules que
em deixen escriure en aquesta columneta mensual anaren a
parar el bulldozer que ja estava a punt de tirar avall l’edifici.
Encara, que si he de dir-los la veritat, jo preferisc això a que em
fiquen “paperets als cantons” a les esquenes.
Però, no ens enganyem. Aquelles critiques a la desídia protectora
municipal, per no dir negligència, tan sols serviren per a que
ens pregueren el pèl anunciant des de l’ajuntament que una
comissió de la Universitat vindria al poble a certificar que la casa
era un edifici històric digne de protecció, un fet que només se li pot
escapar al més ignorant dels planificadors urbanístics.
Així que, torne a repetir que ningú es porte a engany, si s’ha
aconseguit salvar la façana no ha segut pel CEL, que ja té prou
amb ser el “Pepito Grillo” d’un poble sense consciència històrica;
ni per l’ajuntament, que encara no ha estat capaç ni tan sols de
declarar BIC l’Ermita; ni molt menys per mi. El responsable
d’aquest encert ha sigut Josep Lluís. Ell va ser qui va convencer
al promotor de que es rascara la butxaca conservant la façana,
un fet que no ens gens fàcil en aquests temps de crisis, quan el
més fàcil i barat era haver-ho tirat tot. Ell ha estat qui, amb un
gust arquitectònic digne d’elogi, ens ha descobert les pedres
amb més història de l’Eliana que s’amagaven baix la cal
d’emblanquinar. Per tot açò, gràcies Josep Lluís.
rafelmontaner@gmail.com