L’ELIANA 2000 ___________________ Desembre 2009

L'Eliana (In)sostenible

Un article de Rafel Montaner

Gràcies Josep Lluís

Ja està a punt d’acabar-se l’edifici del carrer

Francisco Alcayde que s’ha alçat damunt de

la casa més antiga del poble. De les nostres

arrels com a municipi només ha quedat la

façana. Més val això que res, no? El resultat

pot agradar o no, però el segur és que no

deixa a ningú indiferent. Tots els que passen

per davant és queden sorpresos davant la

presència d’uns arcs amb més de 300 anys

d’història “sostenint” un edifici modern. Si

més no, la metàfora arquitectònica que ens proposa l’arquitecte

Josep Lluís Coll donaria per a escriure un llibre sencer.

Poc abans d’iniciar-se l’obra, quan tinguerem les primeres

notícies de que s’anava a enderrocar l’edifici del convent dels

carmelitants sobre el que s’ha alçat aquest poble, el Centre

d’Estudis Locals, el CEL, i aquest humil columniste alçarem la

veu contra el que enteniem i seguim entenent com un

despropòsit: que l’ajuntament no haguera declarat Be d’Interés

Cultural (BIC) la “pedra” fundacional de l’Eliana, l’Ermita i el seu

convent del segle XVII.

Sabiem que el nostre crit s’anava a quedar en això només.

És més, fins i tot no ens va crear més que problemes. Des

d’aleshores el CEL passà de ser una simpàtica associació de

“bons xics” que es dedicaven a replegar fotos antigues a

esdevindrés en l’enemic “número u” de quansevol que volguera

tirar una casa amb més de cent anys d’història. I, com no potser

d’altra manera, la simpatia s’esdevingué en recel.

Pel que fa a mi, encara que l’únic que demanava era que

l’ajuntament comprara l’edifici per a evitar el seu enderroc, fins

i tot hi hagué qui em va mamprendre pel carrer al crit de “¡Tu

quién eres para…!”, com si les poc més de 500 paraules que

em deixen escriure en aquesta columneta mensual anaren a

parar el bulldozer que ja estava a punt de tirar avall l’edifici.

Encara, que si he de dir-los la veritat, jo preferisc això a que em

fiquen “paperets als cantons” a les esquenes.

Però, no ens enganyem. Aquelles critiques a la desídia protectora

municipal, per no dir negligència, tan sols serviren per a que

ens pregueren el pèl anunciant des de l’ajuntament que una

comissió de la Universitat vindria al poble a certificar que la casa

era un edifici històric digne de protecció, un fet que només se li pot

escapar al més ignorant dels planificadors urbanístics.

Així que, torne a repetir que ningú es porte a engany, si s’ha

aconseguit salvar la façana no ha segut pel CEL, que ja té prou

amb ser el “Pepito Grillo” d’un poble sense consciència històrica;

ni per l’ajuntament, que encara no ha estat capaç ni tan sols de

declarar BIC l’Ermita; ni molt menys per mi. El responsable

d’aquest encert ha sigut Josep Lluís. Ell va ser qui va convencer

al promotor de que es rascara la butxaca conservant la façana,

un fet que no ens gens fàcil en aquests temps de crisis, quan el

més fàcil i barat era haver-ho tirat tot. Ell ha estat qui, amb un

gust arquitectònic digne d’elogi, ens ha descobert les pedres

amb més història de l’Eliana que s’amagaven baix la cal

d’emblanquinar. Per tot açò, gràcies Josep Lluís.

rafelmontaner@gmail.com