El Blog del Centre d'Estudis Locals de l'Eliana

RECOPILACIÓ D’HISTÒRIA

2007-12-09T22:48:00.000Z

Seguint l'objectiu per al que va ser fundat, El Cel està recopilant tot tipus d'informació que forme part de la nostra memòria col·lectiva. En aquest sentit es sol·licita a tots els veïns de l'Eliana que posseïsquen fotografies antigues del poble que col·laboren aportant aquelles que mostren la forma de vida d'antany, el paisatge urbà i el paisatge humà. (Bodes, comunions, festes, familiars…) No cal que doneu ni presteu les vostres fotos que son de gran valor sentimental i úniques.

Tan sols telefoneu al 96 274 17 05 (Salva Torrent) i membres de l’Assosiació passaràn pel domicili indicat a l'hora i dia que s’acorde per a escanejar-les “in situ” i guardar en ordinador. Amb el material recopilat es farà una exposició amb motiu del 50 aniversari de l'Eliana com poble.

També podeu contactar en info@celdeleliana.com

PASSEJADA PEL BARRANC DE MANDOR

2007-12-04T21:57:00.001Z

El passat 10 de Novembre i com s’havia anunciat, el Centre d'Estudis Local va organitzar una passejada pel Barranc de Mandor. En la mateixa van participar membres del CEL a més d'altres veïns de l'Eliana.

L'objectiu del passeig era conéixer l'estat actual d'un espai urbà pròxim a la seua remodelació, fent insistència en els distints elements d'interés i que haurien de ser tinguts en compte en els diversos projectes que s'estan redactant. En aquest sentit es va visitar la ximenera de la Fàbrica de la LLum, el Molí de Blai, el Molí del Tio Remigio, “Les Covetes”, el “salt” de l'antiga Fàbrica de Borra, la Masia de Puseros, aiguamolls, el pou de S. Josep, l'assut d'orige àrab que separava les aigües del Pla a més de bancals i séquies.

Es va poder comprovar que, a pesar de la seua degradació actual, el barranc constituïx un espai d'enormes possibilitats que esperem siguen aprofitades en el que serà, sens dubte, el gran eix vertebrador de la nostra població.

Reunión con la Coordinadora de los Bosques del Turia

2007-10-13T12:38:00.000Z

Fotos de la reunión

Esta mañana en un almuerzo, se han iniciado las actividades de colaboración del Centre d'Estudis Locals de L'Eliana con la Coordinadora en defensa de los Bosques del Turia a la que está adscrito.

Por parte de la Coordinadora han asistido su Presidente Javier Belmonte y los vocales de L'Eliana Marcos Pérez y Pep Durbán, por parte del CEL su Presidente Salva Torrent y los vocales José Luis Coll y Vicent Rubio.

Salva Torrent durante el almuerzo ha comentado, que Javier Belmonte se había puesto en contacto con él para iniciar esta colaboración tras la firma del acuerdo de adhesión a la Coordinadora.

Por un lado los representantes del Centre d'Estudis han expuesto el estudio que están realizando sobre los refugios construidos en la guerra civil en el casco urbano de L'Eliana y por otro los representantes de la Coordinadora y especialmente el profesor de historia José Durban ha comentado el estudio que está realizando sobre la línea defensiva El Puig Los Carasoles que en 1938 defendía Valencia de las tropas franquistas y que a su paso por la Vallesa conectaría con el conjunto hasta Manises de manera que una pasarela sobre el Turia podría enlazar el recorrido de 7 km desde València la Vella a los Carasoles, magnífico paseo cultural que conectaría historia y paisaje.

José Luis Coll indica a los representantes de la Coordinadora, la ubicación de uno de los refugios municipales, según testimonios de personas mayores de L'Eliana, que de niño jugaban por sus galerías, en el cruce de la Calle del Molino con la Calle Mayor. Otras ubicaciones son el cruce de la Calle Mayor con la calle del General Pastor, en la Calle Virgen del Carmen, en la Plaza de la Iglesia y en la Calle de las Nieves.

L´Eliana acuerda con una empresa retrasar el derribo de una casa del siglo XVIII

2007-09-15T12:54:00.000Z

Patrimonio de L'Eliana

Antigua ermita de San Elías y Santa Ana.

La ermita parece ser que es la primitiva construcción levantada por los padres carmelitas al establecerse en L´Eliana, con lo cual podría ser considerada como origen del asentamiento que dio lugar a la población actual. La Heredad Carmelita de l'Eliana, (1570-1835) se forma cuando los carmelitas de Valencia comenzaron a adquirir propiedades a diversos particulares, en lo que hoy es término municipal de L'Eliana.

Voro Contreras, l'Eliana

El Ayuntamiento de l'Eliana y una constructora que proyecta derribar un edificio de (al menos) el siglo XVIII que acaba de adquirir para construir varias viviendas, han llegado a un acuerdo para retrasar durante seis meses cualquier actuación en este inmueble histórico (es uno de los más antiguos del municipio) mientras la Generalitat estudia el nivel de protección del mismo. Aún así, esta semana operarios de electricidad trabajaban dentro del inmueble, hecho éste que fue comunicado por la policía local al ayuntamiento, pero que según el alcalde José María Ángel, "entra en la normalidad y no significa que ya lo vayan a derribar".

Es más, el primer edil apostó que, de una forma u otra, el edificio quedará protegido y que mientras la Dirección General de Patrimonio estudia el caso, el mismo ayuntamiento ha pedido a una empresa privada que dictamine la antigüedad del inmueble y su valor patrimonial. Ya la pasada primavera, el Centre d'Estudis Locals (CEL) y el Bloc alertaron del inmediato derribo de este edificio y de que "inexplicablemente" carecía de protección oficial al igual que la aledaña ermita, también de la misma época, por lo que exigían la intervención del ayuntamiento y la Generalitat.

Ante esto, el consistorio denegó la licencia de derribo y el pasado 2 de agosto suspendía durante un año la tramitación de licencias de demolición, edificación, reforma y parcelación de la ermita.

Fuente levante-emv.com

Arxiu del Marques de Càceres

2007-07-29T20:03:00.000Z

Dijous passat, 26 de Juliol, per ser l'últim dijous de mes, membres del Cel es varen reunir al local de l'Associació. La reunió de treball va ser nombrosa (Salva Torrent, Rafa Desco, Rafa Prats, Beatriz Pedrosa, Carmen Comes, Kike Martínez Escrivá, José Luis Coll, Javier Belmonte, Guillem Pascó, Manel Torras, Vicent Rubio i Janto Gil) i fructífera:

REVISANT DOCUMENTACIÓ DEL MARQUES

- Rafa Desco va portar còpia digitalitzada i en paper de tots els documents que va prestar el Sr. Noguera Merle –Marques de Càceres- pel seu estudi i documentació. (En arxiu adjunt teniu relació completa dels documents prestats i que, els nostres experts, Beatriz Pedrosa i Kike Martínez Escrivá, fan constància de tots ells).

-Carmen Comes aporta un llibre de comptes testimoni de la vida i activitat laboral en la Torre del Virrei quan era propietat del Comte de Trigona, principi del segle passat.

DOCUMENTS DE TORRE TRIGONA

-José Luis Coll va fer un resum del recorregut i conclusions que feren professors experts de la Universitat en qüestió de Patrimoni Històric. El passeig pels carrers del poble i per edificis antics (Molí de la LLuna, Torre del Virrei, Entorn del Fumeral, Edifici del Foro, l'Ermita, Carrer del Carme, etc) posa de manifest la necessitat d'una revisió urgent del catàleg municipal d'edificis protegits així com l'establiment d'un conveni amb la Universitat per a portar a terme la tasca. Cosa que es demanarà a l'Ajuntament per escrit amb registre d'entrada.

-Se signa document d'adhesió del CEL a la COORDINADORA EN DEFENSA DELS BOSCOS DEL TÚRIA.

Després, part dels assintents continuarem tertúlia amb soparet regat pel vi dels Cellers Marqués de Càceres que'l propi Marqués va tindre la gentilesa d'obsequiar-nos.

Recordeu amics i amigues que l’últim dijous d’Agost tornarem a tindre reunió i soparet. No fem vacances.

Tingueu bon estiu i el ventall a ma.

Janto Gil, secretari

DOCUMENTACIÓN FACILITADA POR EL ACTUAL MARQUÉS DE CÁCERES, DE CASA RAMOS Y DE L’ELIANA, Don Juan Noguera y Merle

(Nota elaborada por Beatriz Pedrosa)

Documentación proporcionado por D. Juan Noguera:

A falta de una revisión más a fondo que podrá hacerse cuando contemos con la versión digitalizada, el Sr Noguera nos hizo llegar:
- Un estudio muy breve acerca de la genealogía relacionada con el Marquesado de Cáceres efectuado por un Nobilarista del que no se puede leer el nombre (al menos en la copia que yo tengo)
- Fotocopias de la obra " Historia de las familias Cubanas" tomo VI Pag. 286 y siguientes de Francisco Xavier de Santa Cruz y Mallen. Donde se recoge la genealogía de los RAMOS (Casa de Ramos de la Fidelidad) y Pag. 205 y siguientes, la de los NOGUERA (Cáceres)
- Fotocopias de " Cien abogados ilustres del colegio de Valencia" de Francisco de P. Monblanch y González. Donde se recoge información acerca de Vicente Noguera y Sotolongo.

* Documentación original de 1818 relativa a la concesión del título de MARQUÉS DE CASA RAMOS DE LA FIDELIDAD.
* Documentación original de Expediente de Información de Nobleza (Hidalguía) a nombre de Francisco Hernández de Sevila. (Necesitamos examinarla detenidamente, pensamos que pertenece a casa Ramos, pero falta determinar.)
* Documentaión Original. Contiene Real Decreto de Concesión de 10 de Abril de 1.790 referente a la Concesión del Título de MARQUÉS DE CÁCERES.
* Documentación original fechada en 1875, con la concesión por parte de Alfonso XII de la GRADEZA DE ESPAÑA, vinculada al título de MARQUÉS DE CÁCERES.

DOCUMENTACIÓN FACILITADA POR EL ACTUAL MARQUÉS DE CÁCERES, DE CASA RAMOS Y DE L’ELIANA, Don Juan Noguera y Merle

(Nota elaborada por Kike Martínez Escrivá)

Documentación proporcionado por D. Juan Noguera:

El sábado, día 21 de Julio de 2007, en la oficina de Salvador Torrent, se hizo una previa valoración de cuatro documentos históricos de gran importancia del actual Marqué de Cáceres, Casa Ramos y de L’Eliana, sobre las ejecuciones y nombramientos de títulos nobiliarios y todo el árbol genealógico de toda la familia de Casa Ramos como de Cáceres.
Estos cuatro documentos eran:
-Nombramiento del título nobiliario de Marqués de Cáceres en 1970 por el rey Carlos IV a Juan García Cáceres.
-Nombramiento del título nobiliario de Marqué de Casa Ramos de la Fidelidad en 1815 por el rey Fernando VII a José Antonio Ramos y Fernández.
-Ejecución de hidalguía firmada por Carlos IV para toda la familia descendiente del Marqués.
-Nombramiento de Grandeza de España por Alfonso XII al Marqués de Cáceres.

Desde el punto de vista documental, indicar su maravillosa iluminación e ilustración: todos los documentos están iluminados a pincel, creando unos marcos y unas letras capitales de un arte espectacular, haciendo estos libros únicos. También indicar el fantástico escudo del Marquesado Cáceres-Casa Ramos, pintado a mano a una dimensión de D3 que se encuentra en el nombramiento de Grandeza de España por Alfonso XII. Estos documentos se realizaron por los maestros escribas de la Cancillería Real.

Adhesió del CENTRE D’ESTUDIS LOCALS DE L’ELIANA

2007-07-27T14:59:00.001Z

D. Janto Gil García de Castro en la seua qualitat de secretari del CENTRE D’ESTUDIS LOCALS DE L’ELIANA-CEL d'acord amb les reglamentacions i lleis d'associacions vigents, com millor procedisca en dret pel present.

CERTIFICA

Que dijous passat 26 juliol del 2007, va tindre lloc reunió de la nostra Junta Directiva i en l'orde del dia, es va acordar per unanimitat dels presents, el següent:

Que com a Òrgan de Representació del Centre d'Estudis i basant-se en les facultats que li atorguen l'article 17 dels nostres estatuts, la present Junta Directiva degudament constituïda en temps i forma, acorda per unanimitat dels presents, l'adhesió a la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, legitimant per a qualsevol compareixença, gestió o tràmit davant de dita Coordinadora o per a qualsevol altra que calguera realitzar-se davant de tercers en el marc dels estatuts de la mateixa, al nostre president D. Salvador Torrent Catalá i al nostre Vocal José Javier Belmonte Sabater amb els poders que foren necessaris en Dret i per temps indefinit fins a la seua expressa revocació.

Que la present adhesió té com a finalitat, complir amb els fins que en l'articule 4 dels nostres estatuts es mencionen expressament:

Promoure i coordinar l'estudi de qualsevol matèria que tinga com a marc de referència el poble de l'Eliana.

Col·laborar en la localització i recuperació del patrimoni cultural.

Col·laborar en les institucions educatives per a l'obtenció de suport acadèmic de les activitats investigadores.

Col·laborar amb les associacions cíviques i entitats públiques del municipi en la realització d'activitats relacionades amb la difusió de la història de l'Eliana i del seu patrimoni cultural.

Col·laborar amb institucions públiques i privades en la realització de projectes adreçats al foment de la història i la cultura de l'Eliana.

Totes aquelles altres finalitats conseqüents amb la dinamització cultural de l'Eliana.

Que la present adhesió té com a finalitat de la Pròpia Junta Directiva en esta Adhesió:

La protecció forestal, hídrica, de la flora i de la fauna del parc Natural del Túria i del futur parc Fluvial del Túria, que enllaça en el nostre terme a través del Barranco de Mandor.

La Creació del parc Cultural del Túria, on estiga integrada l'Eliana.

La Defensa i rehabilitació del Patrimoni històric, cultural i arqueològic ubicat en zones urbanes, i dins de l'àmbit del parc Natural del Túria.

Que la present adhesió no vincularà a la nostra Centre d'Estudis en qualsevol actuació que s'iniciara i que segons el parer de la nostra Junta Directiva fora en contra dels fins o interessos de la nostra pròpia Associació.

I perquè així conste als efectes oportuns, s'expedix en dos exemplars la present per la qual es certifica l'acord adoptat.

L'eliana a 26 de juliol del 2007

Fdo. El Secretari Janto Gil García de Castro

Fdo. El President Salvador Torrent Catalá

Web del Centro de Estudios Locales de L'Eliana http://www.celdeleliana.com/

Blog del Centro de Estudios Locales de L'Eliana http://celdeleliana.blogspot.com/

Llibre d'Actes de L'Eliana com municipi independent en l'any 1937

2007-07-21T14:35:00.000Z

Hola amics i amigues de CEL, com sabeu, un dels obstinacions que va tenir la nostra Associació des de la seua fundació -va per a 4 anys llargs- va ser la de recuperar el Llibre d'Actes en el qual consta la formació del primer Ajuntament que va tenir L'Eliana com municipi independent en l'any 1937. Aquest document es trobava a La Pobla de Vallbona i ja la primera Junta Directiva, amb Rafa Monter al capdavant, s’encabotà perquè el Llibre passés a formar part dels arxius elianers?

Les converses han estat llargues i de vegades tibants, però per fi, ahir dijous 19 de Juliol -mateix dia i mes que està datada l'Acta de constitució setanta anys enrere- en acte oficial celebrat en el Saló de plens de l'Ajuntament de L'Eliana, l'Alcaldessa de La Pobla de Vallbona va fer lliurament a l'Alcalde de L'Eliana el preuat document que recull una part important de la Història del nostre poble. En l'acte van estar presents tota la corporació municipal de l’Ajuntament de L’Eliana així com membres del CEL i nombrosos familiars de les persones que van constituir aquella primera Corporació Independent de la República.

Després dels discursos protocol·laris, Salva Torrent, President del Centre d'Estudis Locals, va tancar l'acte amb una exposició-recordatori-homenatge als membres que havien integrat els dos Consells Municipals Independents que governaren L'Eliana fins l'any 1939. Aprofità també Salva per demanar a l'Ajuntament que el retrat de Ricardo LLopis, alcalde d'aquell primer Consell independent, quedara també penjat junt als dels altres alcaldes que han segut de L'Eliana i que un carrer o plaça del poble portara el nom de Consell Municipal.Tots els presents varen ser obsequiats amb una còpia-reproducció de l’esmentat LLIBRE D’ACTES.

Janto Gil
Secretari

Masías de L'Eliana

2007-05-27T14:35:00.001Z

J. JAVIER BELMONTE (*)

"Hagamos inventario". Sobre el Llibret de la Falla, del año 2003, de Josep Antoni, Puríssima i Major, hacemos un repaso de las Masías de L'Eliana. Vicent Rubio i Miquel como Vicepresidente de la Falla en la época en que fueron presidentes de la misma "Pepe Escrivá y Rafa Desco", nos presenta sobre las fotos del Llibret las distintas Masías, "anotaremos las que existen en la actualidad y las que hoy ya no se conservan":
1. La Roda. Si.
2. Casany. Si.
3. De Blanes. No, hoy nos encontramos con el Centro Comercial.
4. La Guinea. No, es el Paraíso.
5. El Retiro. No, hoy es un chalet.
6. Maset del Roig. Si.
7. Del Pilar o Mas de Canonge. Hoy queda parte de la fachada y es donde se está construyendo un Hotel Residencia para la 3ª Edad.
8. De Sant Josep. Si.
9. Torre de Baba. Hoy tenemos la Torre del Virrey reconstruida.

Del Patrimonio de L'Eliana hemos perdido para siempre la Masía de Blanes, finca de unas 250 hanegadas, situada en la partida del Cap d'Horta y que pertenecía a la compañía de REVA, "donde tenían una plantación de árboles frutales (albaricoques y ciruelos) destinados s la elaboración de productos en conserva". En dicho campo de frutales donde laboraban tractores, hoy nos encontramos con el asfalto del aparcamiento propiedad de Carrefur en "El Osito" y por el que han entrado en litigio los propietarios de los nuevos establecimientos, que han abierto sus puertas justo enfrente y separados por una barrera anticlientes.

L'Eliana ha perdido la Masía La Guinea, conocida anteriormente como "Masía del Sastre" situada en la Partida "Fons del Catalá", que en su momento constaba de unas 300 hanegadas, con dos edificios, jardín, almacén, corral, vaquería y plantaciones de naranjos, trigo, maíz y algodón. "Esta masía cuya propietaria era conocida popularmente como 'La senyoreta', que tenía plantaciones de café en la Guinea Española, de ahí su nombre, hoy está ocupada por la Urbanización el Paraíso".

L'Eliana ha perdido la Masía El Retiro, pequeña heredad de tan solo 12 hanegadas, situada también en la partida del Cap d'Horta rodeada de pinos y delimitada en sus cuatro esquinas por eucaliptos monumentales, de los que solo uno de ellos todavía se conserva. Con el tiempo se fue parcelando la heredad hasta difuminarse entre los chalets de su entorno.

Sobre la Masía del Pilar, la Asociación de Vecinos de Montesol y Adyacentes convocó en octubre de 2000 una concentración en su puerta, pocas semanas después de declararse un incendio y tras un abandono de cinco años, manifestándose y proponiendo la firma de un convenio entre el Ayuntamiento y la Consellería de Bienestar Social para su rehabilitación y destino a Residencia de la 3ª Edad. A punto de inaugurarse como Hotel Residencia para la 3ª Edad, con Jardín Público y algunas habitaciones reservadas para el Ayuntamiento (estas dos condiciones, propuestas por la Asociación y aceptadas, ya que no se llegó a firmar el mencionado convenio), a sabiendas, que se ha conservado parcialmente la fachada y que el edificio pasará a ser propiedad municipal dentro de 35 años, tanto la Asociación como el Centro de Estudios Locales han trasladado al Alcalde de L'Eliana el hecho de que "con la obra se ha perdido el valor Patrimonial de este edificio Señorial construido en 1817 por el Canónigo Luis La Sala".

Ver la noticia en leliana2000.com

En L'Eliana se conservan, de momento, Las Masías de la Roda, Casany, San Josep y el Maset del Roig.

La Torre de Baba de 1728, morada del Virrey de Méjico, es un claro ejemplo de lo que puede ser la rehabilitación patrimonial de un edificio público para su uso público, en este caso con una Escuela Taller y el desarrollo de servicios culturales como son las Pinceladas Flamencas o Músicas del Mundo.

Tradición y Modernidad

"Un pueblo sin tradición es un pueblo sin porvenir".
Alberto Lleras Camargo

J. JAVIER BELMONTE (*)
Dentro de su funda, el móvil empieza a vibrar. Lo tengo en modo vibrador, no me gusta organizar un escándalo en las reuniones de empresa. «!Llamando, Número Privado!, !Llamando, Número Privado!», se presenta el mensaje destellante en la pantalla. Pulso el botón para descolgar, «¡Diga!». «¡Hola!, soy José María». «¡Hola!, me has pillado pasando por la puerta del Ayuntamiento, me dirijo a una cita». «Sube un momento que tengo una cosa para ti». El Alcalde me hace entrega de una copia de la Resolución de la Consellería a las alegaciones presentadas por el Ayuntamiento, donde han participado las Asociaciones de Entrepinos y Montesol y adyacentes. Esa misma noche, con un comentario, colgaba el documento en el Blog de L'Eliana. http://la-eliana.blogspot.com

Bajando las escaleras del Ayuntamiento, el móvil vibra de nuevo. «!Llamando, Vicent Rubio!, !Llamando, Vicent Rubio!».. «¡Hola, Vicent!». «¡Hola, Javier!, sabes que el Torrent está cerrado». «¡Ya lo he visto!, no me acordaba que esta tarde cierran, quedamos enfrente, en el Bar-Restaurante L’Eliana».

Vicent Rubio en una visita al Molino de la Luna

Como habíamos quedado, Vicent me hace entrega del Llibret de la Falla Josep Antoni, Puríssima i Major del año 2003, que tengo que devolver el sábado de la semana, en el almuerzo previo a la visita al Molíno de la Luna, que tiene previsto realizar el Centre d'Estudis Locals de L'Eliana (CEL), del que ambos somos miembros, para estudiar las posibilidades de rehabilitación. La noticia de la visita redactada por Vicen Córcoles, la dejo "posteada" en el Blog del CEL.
http://celdeleliana.blogspot.com

Tomando un café le comento a Vicent, que el primer día que nos conocimos en las cenas mensuales del CEL, me llamó la atención el profundo conocimiento que tiene de la historia, tradiciones y patrimonio de L'Eliana. Me comenta que en estos momentos está realizando un estudio de los pozos y de las fachadas de L'Eliana. Me hace entrega de un estudio que está realizando de la Masía de la Roda, "anteriormente llamada la Masía del Sort, vaquería creada en 1933, con plantaciones de melocotoneros y alfalfa". Para Vicent, como elianero de nacimiento nos dice, que para él "L'Eliana, siendo encantadora, ha perdido el campo y se ha adaptado a la gente de fuera".

(*) Representante del Centro de Estudios Locales de L'Eliana en el Consejo de Participación Ciudadana

Fuente http://www.leliana2000.com

VISITA AL MOLÍ DE LA LLUNA

2007-05-18T15:47:00.000Z

RESUM DE LA VISITA DE DISSABTE PASSAT AL MOLÍ DE LA LLUNA

Vicen Córcoles

Dissabte dia 12 de maig, membres del CEL realitzàrem la tercera visita al Molí de la Lluna, acompanyant al President de l'Associació d'Amics dels Molins, professor Enrique Guinot i al Sr. Alcalde de l'Eliana. La intenció d'aquesta visita era escoltar l'opinió d'aquest professor de la Universitat de València respecte a l'estat en què es troba la maquinària de l'antic molí per tal de poder procedir a la seua reparació i posterior utilització didàctica.

L'opinió del Sr. Guinot ens va semblar molt interessant, sobretot quan ens va fer constar "la importància d'aquest molí, ja que és un dels pocs que compten amb tres moles, la qual cosa ens parla de la seua envergadura". Ens va animar a elaborar un projecte per al futur i ens va suggerir "la presència de racons temàtics que mostraren a la població el procés en l'elaboració de farines, les diferents fonts d'energia, els treballs tradicionals, els cultius entorn al molí" i d'altres coses. També va proposar la necessitat de restaurar les peces que formen la maquinària i les possibilitats de ser exposades en el que podria ser un museu etnològic, situat en el mateix edifici.

El Molí de la Lluna, segons les seues paraules, una vegada restaurat podria formar part d'un conjunt de molins que encara sobreviuen en la Comarca de Camp de Túria, com el de la Barca de Vilamarxant o el de la Sèquia Major de Benaguasil. Els interessats en saber més coses dels molins poden consultar la pàgina: http://www.uv.es/avam

Ordre del Govern de la República del 9 de juliol de 1937 que declara a l'Eliana Municipi independent

2007-05-16T23:33:00.000Z

València era capital de la República desde feia vuit mesos quan el el dissabte 10 de juliol de 1937 el Ministerio de la Gobernación del Executiu del doctor Juan Negrín, que aleshores dirigia el periodista i escriptor socialista basc Julián Zugazagoitia Mendieta, publicà en la página 158 del número 191 de la Gaceta de la República la “Orden relativa a la segregación de Eliana del término municipal de Puebla de Vallbona para constituir Municipio independiente”.
Aquest decret oficialitzava el naixement de l’Eliana com a poble al culminar l’expedient de segregació instruït pel Consejo Municipal de la Pobla de Vallbona. Des de gener de 1937 tots els ajuntaments de la zona republicana passaren a denominar-se Consejos Municipales per ordre del Govern de Francisco Largo Caballero.
El dilluns 28 de juny el ple municipal de la Pobla de Vallbona aprovava per unanimitat la petició d’independència formulada pels veïns de l’Eliana i ho feia, segons es llig a la disposició de la Gaceta, en aquests termes: “… el Consejo Municipal acuerda acceder a lo solicitado, informando favorablemente esta petición, que estima muy justa, por las razones expuestas y toda vez que reconocen los firmantes el derecho de este Consejo a exigir los débitos pendientes que puedan corresponder abonar”.
L’acord plenari de la Pobla, aprovat sense cap vot en contra per les més de dos terceres parts del Consejo que s’havien reunit, diu que el “Municipio de Eliana –l’article no existía en este primer nom oficial del nostre poble- fija su capitalidad en dicho poblado, lindando el término municipal con los de Puebla de Vallbona, Ribarroja, Paterna y Bétera, constituyéndose con una población de 1.346 habitantes de derecho, según la rectificación del censo practicada el corriente año”.
L’ordre, que està signada el divendres 9 de juliol a València, després de publicar-se al dia següent en el diari oficial de la República havía d’esperar el tràmit legal de la seua reproducció en el Boletín Oficial de la província de València per a ser efectiva. Això es degué produir entre el dilluns 12 i el divendres 16 de juliol, ja que el dilluns 19 es constituia el primer ajuntament de l’Eliana independent. Era la primera volta en la història que erem poble, i d'això es compleix enguany 70 anys.

Extracte de l'article que enviat al llibre de festes d'enguany

com a membre del Centre d'Estudis Locals (CEL) de l'Eliana.

Rafel Montaner

El document orginal d'aquesta ordre es pot trobar a la següent direcció d'internet http//www.boe.es/datos/imagenes/BOE/1937/191/B00158.tif

Llibre d'actes, el Foro i el Molí de la Lluna

2007-05-16T18:44:00.001Z

Benvolguts amics i amigues del CEL:

Es per a mi un plaer el poder comunicar-vos que hem aconseguit recuperar el “famós” llibre d'actes de la república. Aquell que recull l'acta de 19 de juliol de 1937 per la qual el municipi de L'Eliana es constitueix com a poble independent de la Pobla de Vallbona.

La gestió, com tots sabeu, ha sigut llarga i complicada, però finalment ho hem aconseguit. Gracies a tots els membres del CEL i molt especialment a Josep María Angel, que sempre ha estat al nostre costat.

D'altra banda voldria informar-vos que per lo que respecta a les dues cases del carrer Francisco Alcaide (probablement el nucli fundacional del nostre poble), l'Ajuntament s'ha dirigit a la Conselleria de Patrimoni per a que es faça un estudi previ que ens puga dir si realment val la pena la catalogació dels dos edificis esmentats. Hem parlat també amb la propietat-promotora i , en un principi, no es neguen a cap acord.

Finalment i per lo que respecta al Molí de la Lluna, estem en contacte amb una empresa per a que ens faça un pressupost de lo que valdria el desmuntatge, trasllat i tractament de la maquinaria del molí.

Salva Torrent

Requiem pel Palau de l’Eliana

2007-05-16T18:37:00.000Z

enderroc al carreró

Aquest dimarts 14 de maig, amics i amigues del CEL, s’ha començat a enderrocar l’última part del Palau del Marqués de Casa Ramos que quedaba en peu. Com a epitafi val a dir que aquest edifici fou construit a finals del segle XIX i que durant molts anys va ser el principal tret característic del nostre poble. A més, durant la Guerra Civil va ser un Hospital de Sang republicà, que amb el nom de Monte y Sol tractava a a ferits en el front de Terol. Fins i tot, una de les seues torres fou manicomi on es recluien aquells que es feien passar per bojos per tal de no anar a la guerra.

Aprofite aquesta trista misiva per a recomanar urgentment que el CEL obriga un blog a la nostra web on poder comunicar-nos tots d’una forma que estiga d’acord amb els temps que vivim. Per aquells com jo que no tenim la sort de tindre un horari laboral de persona, és molt dificil acudir al soparet-tertulia de casa mes i, per exemple, m’agradaria coneixer en el ciberespai les opinions d’aquells que anaren amb Enric Guinot, que per cert va ser mestre meu a la facultat d’Història, al molí de la Lluna. Com veiu l’e-mail és unidireccional.

Modestament crec que seria molt encertat disposar d’un blog on cadascú poguera “penjar” les seues opinions o les coses que va descobrint sobre la història i la cultura del nostre entorn més proper, compartir-les amb aquesta xicoteta comunitat de “sabuts” elianencs i fins i tot obrir el foro de debat a tots aquells que tinguen alguna cosa a dir sobre l’Eliana. La ventatja seria que tots conèixeriem les opinions dels altres i permetria una comunicació ràpida entre tots.

Així per exemple, si tinguerem aques blog, ja sabrieu que he trobat el decret de la segregació de l’Eliana dictat pel Govern de la República al 1937, el podrieu llegir, fins i tot descarregar-lo al vostre ordinador i no tindre que esperar al darrer dijous d’aquest mes, que , si amb algo de sort puc anar, vos acoste una prehistòrica fotocopia. És el que tenen les noves tecnologies!

Rafel Montaner

Amistat, Unió, Amor i Fecunditat

2006-07-14T14:48:00.000Z

Ilm. Sr.:

Com a proposant del nom per al Parc/Plaça del Campés, el qual ha estat aprovat al Ple Municipal del dia 13 de Juliol de 2.006, i seguint amb el compromís assumit davant la família del Sr. Lluis Escrivà “El Mestrillo”, vull demanar a eixe Ajuntament, vullga acceptar l’oferiment que els seus descendents fan al municipi, per tal de trasplantar el Magraner de més de 100 anys que a la seua casa tenia el Sr. Lluis, i portar-lo als jardins de l’esmentat Parc, en senyal del sentiments que aquest arbre comporta i que a continuació transcrivisc per general coneixement.

El Magraner (Púnica Granatum). Originari d’Àsia. Des de Pèrsia i l’Afganistà fins l’Himalaia, és un dels arbres fruiters més antics, donat que ja a les tombes egípcies de 2.500 anys a.C., ens apareixen les restes.

En al-Andalus es va aclimatar al s. VIII una varietat (RUMMÄN), portada a Còrdova des de Síria pels ambaixadors de l’emir omeia Abd al-Rahmän I, essent un present d’una germana de l’emir que vivia a Síria. Una preciosa història ens diu:

"Dins el seu enorme terreny enjardinat, a l’almunia al-Rusafa de Cordova, comptava amb un superb magraner enviat des de Síria per la germana d’Abd al-Rahman.

El cortesà Safar plantà la seua llavor en un jardí experimental prop de Màlaga. Quan va créixer i produí fruit, els envià a Abd al-Rahman. L’Emir admirà el descobriment... Aquella espècie de magraner s’escampà i la gent va plantar horts sencers..."

Per la seua longevitat, s’usa freqüentment com a element ornamental.

El poeta granadí García Lorca amb la seua proverbial sensibilitat li va dedicar els versos següents:

"La granada es corazón
que late sobre el sembrado.
Un corazón desdeñoso
donde no pican los pájaros.
Un corazón que por fuera
es duro como el
humano,
pero da al que lo traspasa
olor y sangre de mayo"

L’arbre, però molt més el seu fruit, la Magrana, han estat sempre símbol de l’Amor i la Fecunditat. Però també d’Amistat i Unió, per la disposició dels seus grans, estreta i harmoniosament units fins el punt que si els separes, a la força, sembla que el fruit plore.

Eixos són els símbols que vull remarcar, Amistat, Unió, Amor i Fecunditat. Què més voldríem per la nostra societat i quina cosa més preciosa podria ésser símbol del que al Parc del Sr. Lluis Escriba “El Mestrillo”, voldríem promoure i projectar a tota la Societat.

És per aquesta raó que voldria assolir la deguda valoració del meu escrit per part d’eixe Ajuntament, acceptant la proposta i portant-la a terme.

L’Eliana, 14 de Juliol de 2.006

Víctor Iñúrria (Arquitecte)

Ilm. Alcalde President de l’Ajuntament de L’Eliana (València)

“Quin goig és i quina joia” Ser de L’Eliana veïnat

2006-05-07T13:44:00.000Z

Quin goig és i quina joia
regirar dins la memòria
cercant els records plaents

Sensacions de temps passats,
d’aquells carrers primitius
amb cases i gent de camp,
que en llostrejar un nou dia
s’obrien amb gran remor
de carros i d’animals,
de veus i crits empressats
per tal d’eixir enjovats
cap a la terra pregona

Eixa terra ben amada
Mare i Madrastra a un temps
que amb la ceba i el raïm,
la garrofa i l’olivera
ens donava l’aliment
i el segur de subsistència
junt al neguit pel futur
incert i sense clemència.

Aquelles cases i carros
aquelles salutacions
aquells “Bon dia tingueu”
o “Si et cal ajuda ho dius”
foren el nostre aliment
en època de penúries
farcida de sentiments.

Érem pocs i ens coneixíem,
després vingueren molts més
que per no saber, no sabien
ni qui érem ni perquè,
formàvem una família
amb història, llengua, delers.

Potser la culpa fou nostra
per no fer-s’ho saber
obrint-los el cor, la casa,
el corral i el paller,
i així que es sentiren arbres
arrelats junt als demés.

Però pensant en present,
sense oblidar eixe ahir,
em deixe la porta oberta
perquè s’acoblen amb mi
en un camí de futur
que tot al davant tenim.

I així quan els nostres nets,
dels de sempre i dels novells,
siguen grans i se’n recorden
del treball i guanys d’avui,
podran dir amb complaença

“Quin goig és i quina joia”
viure arrelat a aquest poble
com un arbre que s’enlaira
cap a un cel lluent i clar,
adobat amb democràcia
respecte mutu i anhels,
amb tots ben conjuminats
per tal de fer d’este indret
referència d’amistat
de convivència i trellat

Cridant amb veu clara i forta
“Quin goig és i quina joia”
Ser de L’Eliana veïnat.

Víctor Iñúrria Montero

Dos poemes

2006-03-31T16:44:00.000Z

Estimats amics:

Ara farà uns sis anys vaig fer un viatge a Portugal i, en pujar al Castell de la ciutat, vaig veure una olivera amb una poesia al seu costat, que em va colpir pel seu sentiment.

Durant tot aquest temps he tractat d’aconseguir-la i no m’ha estat possible fins que, el dijous de la setmana passada, em vaig decidir a escriure, en el meu pobre portuguès a l’alcalde de Lisboa demanant-li ajut.

No tan sols em va respondre sinó que em va donar l’adreça electrònica d’un departament, el qual en dirigir-me fent-li la mateixa comanda, ràpidament m’ha enviat el susdit poema.

És molt bonic i el que he fet ha estat respondre-li donant-los les gràcies al temps que enviant-los un altre poema de l’època andalusí valenciana, escrit en valencià i traduït per mi al portuguès.

Trobe que podrà agradar-vos perquè no és gens fàcil donar-se aquesta situació, i si fóra cas i ho considereu esciaent, es podrien incloure-hi a la nostra web com una activitat més.

VÍCTOR IÑÚRRIA

“ O Viadante “
Tu que passas e ergues para mim o teu braço,
Antes que me faças mal, olha-me bem.
Eu sou o calor do teu lar nas noites frias de inverno
Eu sou a sombra amiga que tu encontras
Quando caminhas sob o sol de Agosto.
E os meus frutos são a frescura apetitosa
Que te sacia a sede nos caminhos.
Eu sou uma trave amiga da tua casa, a tábua da tua mesa,
A cama em que tu descansas e o lenho do teu barco.
Eu sou o cabo da tua enxada,a porta da tua morada,
A madeira do teu berço e do teu próprio caixão.
Eo sou o pão da Bondade e a flôr da Beleza
Tu que passas, olha-me bem...não me faças mal.

“ EL VIANANT “
Tu que passes i dreces cap a mi el teu braç,
Abans que em faces mal, oïx-me bé.
Jo sóc la calor de la teua llar en les nits fredes d'hivern
Jo sóc l'ombra amiga que tu trobes
Quan camines davall el sol d'agost.
I els meus fruits són la frescor apetitosa
Que et Sacia la set en els camins.
Jo sóc una biga amiga de ta casa, el tauler de la teua taula,
El llit en què tu descanses i el tronc de la teua barca.
Jo sóc el mànec de la teua aixada,la porta de la teua llar,
La fusta del teu bressol i del teu propi taüt.
Jo sóc el pa de la Bondat i la flor de la Bellesa
Tu que passes, mira'm ...no em faces mal.

-------------------------------------------------

I ara el que jo els he enviat:

LA jove negra.(versió valenciana)

Nua va mostrar-se la jove negra
i aparegué la nit, tota ella fosca.
En sonriure, però, l’alba vaig veure.
El seu cos va apagar la meua flama.
Més tard, al comiat, la blanca roba
brodada de volants arrossegava,
com fuig la nt, deixant rere l’aurora.

En àrab porta com a títol "Fatâtum sawdà"

A jovem negra. (Traducció que n’he fet al portuguès)
Nua se mostrou a jovem negra
e apareceu a noite, toda ela escura.
Mas com o seu sorriso, vi o alva.
Seu corpo apagou meua chama.
Mais tarde, com o seu adeus, a roupa branca
bordada de volantes arrastava,
como foge a noite, deixando detrás a aurora.

Em árabe chama-se "Fatâtum sawdà"

Entre tots ho farem tot

2005-11-21T18:37:00.000Z

Amics de “El Blog del Centre d'Estudis Locals de l'Eliana”, com a Arquitecte i Elianer d’adopció, vull donar-vos l’enhorabona per la creació d’aquest Blog, al qual desitje un futur ple d’aportacions per part de qualsevol interessat en el nostre poble, de tal manera que amb el temps es transforme una referència necessària per a tothom, al temps que una font d’informacions i relacions biunívoques.

Aquest és un poble de creixement ràpid però d’una acusada manca d’arrelament per part dels seus habitants. Són molts els qui han assumit L’Eliana com a Residència, però no com a “El seu poble”. Passen i viuen a L’Eliana, però no es reconeixen en ella.

És per això que m’agradaria transmetre a tots els qui ací viuen, l’empenta necessària per tal de fer-ne realitat allò que durant la meua joventut es deia “Entre tots ho farem tot”.

Cal que els pares siguen conscients que, el futur de L’Eliana passa per l’arrelament dels seus fills, com a mínim, i molt millor si també ells ho assumeixen.

Conclusió: Treballeu i col·laboreu amb El Blog i amb el Poble de L’Eliana i el pervindre serà clar i lluminós.

Salutacions i com es diu a la mar “Bon vent i barca nova” .

Víctor Iñurria

Presentació del Centre d'Estudis Locals de l'Eliana

2005-11-20T18:05:00.000Z

Què és el Centre d'Estudis Locals (CEL) de L'Eliana?
El Centre d'Estudis Locals (CEL) de L'Eliana és una associació sociocultural sense ànim de lucre que es va constituir a L'Eliana el 15 de febrer de 2003 amb l'objectiu de promoure i coordinar l'estudi de qualsevol matèria que tinga com a marc de referència el poble de l'Eliana.

Quins son els objectius del CEL?
a) Promoure i coordinar l'estudi de qualsevol matèria que tinga com a marc de referència el poble de l'Eliana, mitjançant la convocatòria oberta de premis, beques, jornades o seminaris.
b) Col·laborar en la localització i recuperació del patrimoni cultural dispers mitjançant l'adquisició d'originals, obtenció de còpies, microfilmacions, etc… amb la creació d'una base de dades referencial.
c) Mantenir un òrgan estable de difusió pròpia que informe periòdicament de les gestions de l'associació, així com dels treballs de recerca i d'investigació presentats pels socis, ressenyes documentals, notícies, col·laboracions literàries, etc…
d) Aconseguir els recursos necessaris per a editar monografies o la recopilació d'aquells treballs més significatius que tracten sobre l'Eliana.
e) Col·laborar en les institucions educatives per a l'obtenció de suport acadèmic de les activitats investigadores (homologació de crèdits, treballs de curs, assignatures optatives, etc…).
f) Col·laborar amb les associacions cíviques i entitats públiques del municipi en la realització d'activitats relacionades amb la difusió de la història de l'Eliana i del seu patrimoni cultural.
g) Col·laborar amb institucions públiques i privades en la realització de projectes adreçats al foment de la història i la cultura de l'Eliana.
h) Totes aquelles altres finalitats conseqüents amb la dinamització cultural de l'Eliana

Com puc fer-me soci?
Podran ser membres de l'associació les persones majors d'edat que tinguen interés a servir els interessos d'aquesta. La junta directiva ha establit una quota simbòlica de 12 euros a l'any amb l'objectiu d'aconseguir el major número de persones que recolçen les actititats del CEL. Les persones interessades poden omplir la butlleta d'associació elèctronica i remitir-la per e-mail a la secretaria del CEL.