Dos poemes

Estimats amics:

Ara farà uns sis anys vaig fer un viatge a Portugal i, en pujar al Castell de la ciutat, vaig veure una olivera amb una poesia al seu costat, que em va colpir pel seu sentiment.

Durant tot aquest temps he tractat d’aconseguir-la i no m’ha estat possible fins que, el dijous de la setmana passada, em vaig decidir a escriure, en el meu pobre portuguès a l’alcalde de Lisboa demanant-li ajut.

No tan sols em va respondre sinó que em va donar l’adreça electrònica d’un departament, el qual en dirigir-me fent-li la mateixa comanda, ràpidament m’ha enviat el susdit poema.

És molt bonic i el que he fet ha estat respondre-li donant-los les gràcies al temps que enviant-los un altre poema de l’època andalusí valenciana, escrit en valencià i traduït per mi al portuguès.

Trobe que podrà agradar-vos perquè no és gens fàcil donar-se aquesta situació, i si fóra cas i ho considereu esciaent, es podrien incloure-hi a la nostra web com una activitat més.

VÍCTOR IÑÚRRIA

“ O Viadante “
Tu que passas e ergues para mim o teu braço,
Antes que me faças mal, olha-me bem.
Eu sou o calor do teu lar nas noites frias de inverno
Eu sou a sombra amiga que tu encontras
Quando caminhas sob o sol de Agosto.
E os meus frutos são a frescura apetitosa
Que te sacia a sede nos caminhos.
Eu sou uma trave amiga da tua casa, a tábua da tua mesa,
A cama em que tu descansas e o lenho do teu barco.
Eu sou o cabo da tua enxada,a porta da tua morada,
A madeira do teu berço e do teu próprio caixão.
Eo sou o pão da Bondade e a flôr da Beleza
Tu que passas, olha-me bem...não me faças mal.

“ EL VIANANT “
Tu que passes i dreces cap a mi el teu braç,
Abans que em faces mal, oïx-me bé.
Jo sóc la calor de la teua llar en les nits fredes d'hivern
Jo sóc l'ombra amiga que tu trobes
Quan camines davall el sol d'agost.
I els meus fruits són la frescor apetitosa
Que et Sacia la set en els camins.
Jo sóc una biga amiga de ta casa, el tauler de la teua taula,
El llit en què tu descanses i el tronc de la teua barca.
Jo sóc el mànec de la teua aixada,la porta de la teua llar,
La fusta del teu bressol i del teu propi taüt.
Jo sóc el pa de la Bondat i la flor de la Bellesa
Tu que passes, mira'm ...no em faces mal.

-------------------------------------------------

I ara el que jo els he enviat:

LA jove negra.(versió valenciana)

Nua va mostrar-se la jove negra
i aparegué la nit, tota ella fosca.
En sonriure, però, l’alba vaig veure.
El seu cos va apagar la meua flama.
Més tard, al comiat, la blanca roba
brodada de volants arrossegava,
com fuig la nt, deixant rere l’aurora.

En àrab porta com a títol "Fatâtum sawdà"


A jovem negra. (Traducció que n’he fet al portuguès)
Nua se mostrou a jovem negra
e apareceu a noite, toda ela escura.
Mas com o seu sorriso, vi o alva.
Seu corpo apagou meua chama.
Mais tarde, com o seu adeus, a roupa branca
bordada de volantes arrastava,
como foge a noite, deixando detrás a aurora.

Em árabe chama-se "Fatâtum sawdà"