1609, els veïns del Camp de Túria, injustament espoliats de les seues terres, expulsats de les seues terres
Sol ser habitual que aquest espai el dediquem a donar compte de les distintes activitats o esdeveniments importants o colpidors que s’han produït al nostre entorn abans de tancar l’edició del diari.
No obstant això, en aquesta ocasió volem aprofitar-lo per a donar-vos a conèixer l’Exposició que ens visitarà el mes de maig i al voltant de la qual hem volgut preparar activitats per aprofundir en el nostre coneixement com a poble en els moments actuals, en què la integració és tan necessària, “per recordar” d’on venim, qui som, quines han sigut les nostres arrels i, sobretot, què podem fer per no tornar a incórrer en errors passats.
L’exposició que us presentem, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura, ha estat organitzada per l’ Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria i fa una lectura de la ciutadania morisca, de com vivien i gaudien de la seua terra, i de com van ser cruelment espoliats de tot i expulsats d’aquest el seu país.
Sí, amigues i amics, en 1609 un de cada tres valencians moriscos va tenir que deixar tot el que tenia i fugir a terres africanes davant una injusta expulsió que els va obligar a fer el camí en tan sols tres dies. En eixos tres dies, moltes de les poblacions del Camp de Túria i els Serrans quedaren totalment despoblades ( Benaguasil, Bugarra, Pedralba, Marines) o molt minvades (La Pobla o Riba-roja on tan sols quedaren 45 cases habitades ) i algunes poblacions continuen així avui en dia. Però no sols va suposar l’èxode de persones sinó també la pèrdua d’oficis, de saber conrear la terra i treure uns fruits que els cristians vells no havien sabut mai, curant el cicle de l’aigua i la terra com una part natural d’ella; va ser pèrdua de cultura, d’enriquiment personal i també econòmic.
Animeu-vos a visitar l’exposició durant els dies que romandrà oberta, des del 7 de maig fins al 28 de maig, al Centre Sòciocultural, tot i tenint en compte que ens deixarà uns dies (del 12 al 15 de maig) per poder participar de les Trobades d’Escoles en València que enguany es faran en Gàtova.
No vull acabar sense fer públic l’agraïment col·lectiu a totes les entitats i persones que han fet possible aquesta activitat , però, sobre tot permeteu-me la llicència d’agrair especialment la total dedicació i l’empenta que el nostre company Guillem Pascó, ha posat per a que açò siga possible
Que en gaudiu!!
Pura Peris. Membre del CEL.
COSES DEL NOSTRE POBLE
“ 400 anys de l’expulsió 1609-2009, homenatge a la població morisca del Camp de Túria”. Tal i com us anunciarem el mes passat ja estem en plena exposició i volem fer-vos arribar les distintes activitats que al voltant de l’exposició hem organitzat.
El 7 de maig a les 19.30 hores serà la inauguració on us esperem amb dolçets preparats per la pastisseria de Comes, música dels companys i companyes de la Unió Músical i amb les paraules de Ferran Zurriaga, comissari de l’exposició. A partir de la inauguració i fins el 28 de maig podreu passejar-vos pel Centre socio cultural i a més més si voleu, participar amb les següents activitats:
Dissabte 8 de maig. Als peus del Gorgo: visita al poble morisc abandonat d’Olla Lloc sortida: Centre Sòciocultural l’Eliana. Hora: 9.30h.Preu: 26 euros (autobús i dinar inclòs). Anada i tornada en autobús.
15 de maig. A la recerca de les arrels: recorregut per la terra dels Abenàmir, Benaguasil Lloc sortida: Centre Sòciocultural l’Eliana. Hora: 9.30h. Visita lliure
Dijous 20 de maig“ Col·lectius vulnerables a la Història: la situació de les dones i les minories ètniques: el cas dels moriscos” Taula Rodona. Lloc: Centre Sòciocultural l’Eliana. Hora: 19’30 h. Entrada lliure. Dra. Mª Dolores Guillot, professora Titular d’Història del Dret, de la Universitat de València., Josep Vicent Galiana, Historiador i Director del Museu Etnològic de Benaguasil. Joan Dominguez, membre de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria.
Dissabte 22 de maig. Retrobem la musica: “Cantà” de Batre i Romanços. Torre del Virrei Hora: 22’30 h. Entrada: 7 euros. S’oferirà als assistents uns dolços i mistela. Jacint Hernández (Alcàsser). Pep Gimeno, “Botifarra” (Xàtiva). Toni Navarro, “Violí” (Bocairent) i Toni Guzman (Enguera). Venda anticipada d’entrades (forn de la Nieves, Forn Comes, Bar Torrent)
28 de maig. Els morisc als cinema Cloenda de l’exposició Projecció de la pel•lícula “expulsats: 1609: la tragèdia dels moriscos”. Lloc: Auditori Municipal, Centre Sòciocultural l’Eliana Hora: 22 h., Entrada lliure. A la finalització hi haurà xerrada col•loqui.
Les coses del nostre poble són de totes i tots i les podem recuperar tots plegats!
Anima’t, conta’ns les teues propostes, col•labora, subscriu-te al CEL, amb tu serà molt millor!!!
السلام عليكم
La Pau siga amb tu!
Qué estigues protegit
Per informació, participació inscripció , CENTRE d’ESTUDIS LOCALS: info@celdeleliana.com, Tel: 678 57 80 17, www.celdeleliana.com
COSES DEL COSTRE POBLE
BALANÇ D’UN ANY
Acabem de deixar enrere un any i sempre que això ocorre, empreses, associacions, governs i particulars fem balanç de tot lo fet i el que queda per fer…. Des del Centre D'estudis Locals també volem fer-ho i vos diem que al llarg de l'any 2009 hem realitzat algunes accions humils, gestos menuts que no per això tenen poca importància.
Són accions que s'encaminen a vetlar per la conservació del patrimoni natural o a vetlar per la conservació de l'escàs patrimoni arquitectònic amb que comptem, com la descoberta i recuperació de les reixes de les portes de l'antic Palau o la conservació de la façana del bar Foro.
Són també accions encaminades a conservar el patrimoni històric i documental, com ha sigut la col·laboració amb els professors de la Universitat que han redactat un llibre, encara no editat, sobre la història de L'Eliana.
Hem trobat en l'Arxiu de la Generalitat l'expedient de segregació de L'Eliana dels anys 1939-1958 que ens obliga a revisar la nostra història recent i avançar la segregació alguns anys abans.
També s'ha trobat l'expedient de don Luís Escribà, “el mestrillo”, represaliat per la dictadura i posteriorment designat primer Alcalde de la democràcia. I no oblidem l'expedient iniciat per don Enrique Daríes sol·licitant la devolució a L'Eliana dels terrenys cedits a Paterna per a la creació de Sant Antoni de Benaixeve.
Les accions reivindicatives també en formen part de les nostres accions. Al CEL es deu la presentació davant l'Ajuntament de l'escrit demanant l'abolició de l'ordre d'anul·lació de la segregació i independència que es va signar l'any 1939 i la presentació per a la retirada de la medalla d'or que l'any 1969 li va atorgar el nostre municipi al general Franco.
Al mes de febrer es va inaugurar l'exposició de fotografies “L'Eliana: un trajecte vital” que a hores d'ara ha iniciat una itinerància per les diferents escoles de L'Eliana, acompanyant-se d'un quadern didàctic per als alumnes.
També va partir del CEL la proposta d'elaborar un material didàctic que tractara la història de L'Eliana i la fera arribar als més menuts. Així nasqué Cap de Ceba i Cap de Suro: un passeig per la història de L'Eliana amb un quadern didàctic i CD de cançons que ha estat treballat en les escoles durant el 2009.
A l'estiu organitzàrem la II Nit de Sant Elies amb el reconeixement a entitats i persones significatives pel seus mèrits i treball: els Colombaires, la Unió Musical i el Tio Sebastià foren els premiats en l'última edició..
Al mes de novembre tornàrem a realitzar un acte recordatori als caiguts en el front durant la Guerra Civil que, per segon any, reuní als familiars al cementeri municipal en un acte ple d'emotivitat.
En aquests moments el CEL prepara una sèrie d'activitats per a la commemoració dels 400 anys de l'expulsió dels Moriscs.
PERÒ algunes coses més se'ns han quedat en el tinter:
–No hem pogut aconseguir que l'Ajuntament cree la plaça d'arxiver municipal ni que organitze l'Arxiu Municipal segons les lleis vigents
–No hem pogut confeccionar una orla amb les fotografies de tots els membres del Comité de Defensa Passiva de la Guerra Civil i del primer i segon consell municipal de L'Eliana
–No hem pogut aconseguir la protecció efectiva del Molí de la Lluna ni la seua declaració com a Bé d'Interés Cultural
–No hem pogut recopilar el material gràfic per a realitzar un alçament dels plànols de l'antic Palau
–No hem pogut investigar els elements mobiliaris de l'Heretat Carmelitana que es varen desamortitzar…..
El nostre treball continua amb noves propostes de treball, noves vies i nous projectes que estan en marxa com ara l'edició d' un llibre que reculla totes les associacions sense ànim de lucre de L'Eliana, la recerca de material fotogràfic i documental o l'organització de les activitats per a recordar l'expulsió dels Moriscs amb una exposició de fotografies i altres coses.
El treball continua.
Les portes del CEL estan obertes per a tots i totes: info@celdeleliana.com
COSES DEL NOSTRE POBLE
L’EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES “L’ELIANA, UN TRAJECE VITAL” ARRIBA ALS COL·LEGIS DEL NOSTRE POBLE.
Com tots recordareu, “L'Eliana, un trajecte vital” és el títol d’una exposició de fotografies al voltant del nostre poble que va ser realitzada i organitzada pel Centre d'Estudis Locals de L'Eliana (CEL) amb la col·laboració del nostre Ajuntament. Les imatges varen ser exposades al Centre Sòcio-Cultural durant els mesos de febrer i març passats, i va ser tan gran la seua acceptació que durant el mes de juliol haguérem de tornar a exposar-la, en aquest cas en el Centre del Voluntariat-Casa de l’Estació.
En aquella exposició es podia veure una xicoteta mostra del material fotogràfic que els membres del CEL havíem anat arreplegant (al voltant de quatre mil fotografies) durant tot un any, i es pretenía que el públic poguera reconèixer i gaudir de la nostra gent, dels nostres espais i dels nostres costums.
Doncs bé, aquesta exposició, que com hem dit abans va obtindre un gran èxit i va ser molt ben valorada per la gent que la va poder veure, ara arriba a tots el col·legis del nostre poble amb el complement d’un quadern elaborat per a l’aprofitament didàctic de l’exposició per part de tots els alumnes, quadern que és obra de Vicen Corcoles, mestra del CEIP l’Olivera i membre del CEL, que ha estat editat per l’Ajuntament de l’Eliana, i que ha estat possible gràcies a la recuperació i tractament de fotografies realitzada pel Centre d’Estudis Locals de L’Eliana.
El calendari de les exposicions serà el següent:
.- Del 30 de novembre al 18 de desembre I.E.S. L’ELIANA.
.- Del 7 al 29 de gener CEIP. L’OLIVERA.
.- De l’1 al 19 de febrer CEIP. MONTEALEGRE.
.- Del 22 de febrer al 12 de març COL·LEGI HELIOS.
.- Del 13 al 30 d’abril CEIP. EL GARBÍ.
.- Del 3 al 21 de maig CEIP. VERGE DEL CARME.
Amb l’arribada de les fotografies a les escoles la nostra associació pretén que els mestres treballen amb els seus alumnes les imatges i el quadern didàctic elaborat per a l’ocassió, ja que entenem que tots junts (pares, mestres, alumnes, associons, institucions...) hem de viure el present i mirar cap al futur, però sense perdre mai la consciència de ser poble.
L’ELIANA 2000 ___________________ Desembre 2009
L'Eliana (In)sostenible
Un article de Rafel Montaner
Gràcies Josep Lluís
Ja està a punt d’acabar-se l’edifici del carrer
Francisco Alcayde que s’ha alçat damunt de
la casa més antiga del poble. De les nostres
arrels com a municipi només ha quedat la
façana. Més val això que res, no? El resultat
pot agradar o no, però el segur és que no
deixa a ningú indiferent. Tots els que passen
per davant és queden sorpresos davant la
presència d’uns arcs amb més de 300 anys
d’història “sostenint” un edifici modern. Si
més no, la metàfora arquitectònica que ens proposa l’arquitecte
Josep Lluís Coll donaria per a escriure un llibre sencer.
Poc abans d’iniciar-se l’obra, quan tinguerem les primeres
notícies de que s’anava a enderrocar l’edifici del convent dels
carmelitants sobre el que s’ha alçat aquest poble, el Centre
d’Estudis Locals, el CEL, i aquest humil columniste alçarem la
veu contra el que enteniem i seguim entenent com un
despropòsit: que l’ajuntament no haguera declarat Be d’Interés
Cultural (BIC) la “pedra” fundacional de l’Eliana, l’Ermita i el seu
convent del segle XVII.
Sabiem que el nostre crit s’anava a quedar en això només.
És més, fins i tot no ens va crear més que problemes. Des
d’aleshores el CEL passà de ser una simpàtica associació de
“bons xics” que es dedicaven a replegar fotos antigues a
esdevindrés en l’enemic “número u” de quansevol que volguera
tirar una casa amb més de cent anys d’història. I, com no potser
d’altra manera, la simpatia s’esdevingué en recel.
Pel que fa a mi, encara que l’únic que demanava era que
l’ajuntament comprara l’edifici per a evitar el seu enderroc, fins
i tot hi hagué qui em va mamprendre pel carrer al crit de “¡Tu
quién eres para…!”, com si les poc més de 500 paraules que
em deixen escriure en aquesta columneta mensual anaren a
parar el bulldozer que ja estava a punt de tirar avall l’edifici.
Encara, que si he de dir-los la veritat, jo preferisc això a que em
fiquen “paperets als cantons” a les esquenes.
Però, no ens enganyem. Aquelles critiques a la desídia protectora
municipal, per no dir negligència, tan sols serviren per a que
ens pregueren el pèl anunciant des de l’ajuntament que una
comissió de la Universitat vindria al poble a certificar que la casa
era un edifici històric digne de protecció, un fet que només se li pot
escapar al més ignorant dels planificadors urbanístics.
Així que, torne a repetir que ningú es porte a engany, si s’ha
aconseguit salvar la façana no ha segut pel CEL, que ja té prou
amb ser el “Pepito Grillo” d’un poble sense consciència històrica;
ni per l’ajuntament, que encara no ha estat capaç ni tan sols de
declarar BIC l’Ermita; ni molt menys per mi. El responsable
d’aquest encert ha sigut Josep Lluís. Ell va ser qui va convencer
al promotor de que es rascara la butxaca conservant la façana,
un fet que no ens gens fàcil en aquests temps de crisis, quan el
més fàcil i barat era haver-ho tirat tot. Ell ha estat qui, amb un
gust arquitectònic digne d’elogi, ens ha descobert les pedres
amb més història de l’Eliana que s’amagaven baix la cal
d’emblanquinar. Per tot açò, gràcies Josep Lluís.
rafelmontaner@gmail.com
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA: “L'ELIANA, UN TRAJECTE VITAL”
Dies, setmanes i mesos amb les seues nits i dies festius és el que ha costat de forma desinteressada -però amb suor- als socis el CEL, el recopilar milers de fotos per a recuperar part de la memòria gràfica del nostre poble. S'ha contactat amb més de més de 50 famílies per a demanar i convéncer que cediren les fotos familiars que conformen la seua història particular però que és la de tots nosaltres. Tots eixos documents gràfics -més de 3.800- s'han anat arreplegant casa per casa, s'han escanejat (copiat per mitjans informàtics), s'han classificat, ordenat per temes i família, s'han titulat i s'han tornat en breu termini i intactes als seus respectius amos als que El CEL agraïx en gran manera els préstecs de material i confiança depositada en la tasca. Amb part del material gràfic recopilat s'organitzarà, amb col·laboració de l’Ajuntament, una exposició oberta a tots els elianers/eres perquè puguen conéixer com era la vida i la gent de l'Eliana quan alguns encara no havien nascut i perquè altres les gaudixen amb el record amable. La cita serà el pròxim 21 de febrer, dissabte, a les 12 del migdia al Centre Soci Cultural i portarà per títol “l'ELIANA, UN TRAJECTE VITAL” perquè a través de les fotos seleccionades es tractarà de mostrar la gent, els espais i els costums, des de la tendra infància fins l'època madura dels nostres veïns.
Després de 15 dies, l'Exposició serà itinerant i anirà visitant tots els col·legis de l'Eliana perquè els xiquets puguen conéixer els seus avantpassats i fer treballs sobre el tema exposat
Són moltes la fotografies arreplegades i arxivades, però moltes més les que queden guardades en calaixos i àlbums familiars i que no ha donat temps a arreplegar. El CEL demana encaridament que aporteu les vostres fotos perquè formen part de l'arxiu gràfic històric del nostre poble (records de festes, excursions, bodes, comunions, jocs, amics, familiars…). Totes i cada una d'elles són necessàries i importants per a conformar l'arxiu que quedarà per sempre com a part de la nostra memòria i al servici de generacions venideres. Podeu posar-vos en contacte amb els telèfons 666 781 777 - 660 435 852 - 670 346 717 - 678 578 017 o escriure a info@celdeleliana.com.
Agraïts per endavant, el CEL vos convida a la inauguració de l'Exposició i al vi d'honor amb què se celebrarà l'acte.
Janto Gil, membre del Centre D’Estudis Locals -CEL
HOMENAJE A LOS CAÍDOS DE L’ELIANA
EN LA GUERRA CIVIL
El Centre de Estudis Locals, amb la colaboració del Ajuntament de L’Eliana hemos organizado un homenaje a los elianeros caídos en el campo de batalla durante la guerra civil española. Se da la circunstancia de que todos ellos constan como desaparecidos, por lo que sus hijos y demás familiares carecen de un lugar donde rendirles culto. Después de décadas de silencio ¿no merecen un lugar entre nosotros para que se les recuerde?.
Pensamos que sí y es por ello que el próximo 1 de noviembre se descubrirá una placa conmemorativa con los nombres de los caídos en el cementerio nuevo. La podréis encontrar en las proximidades del templete, en medio de un área ajardinada.
Al acto de homenaje que estamos organizando podrá acudir todo aquel que lo desee y esperamos contar con la participación del mayor número de familiares posible a los que, por supuesto, avisaremos de forma particular. También participarán diferentes personalidades de nuestro municipio y contaremos con la presencia del Coro de L’Eliana que interpretará, entre otras piezas musicales, fragmentos de nuestra Cantata.
Esperamos que el homenaje esté a la altura de los homenajeados.
CENTRE D’ESTUDIS LOCALS DE L’ELIANA
El mes passat parlarem de l'església que degué ser però que no serà mai. Avui parlarem de la plaça que pogué ser... i que tampoc serà.
El centre del nostre poble no es una plaça sinó dues (Plaça del Pais Valencià i Plaça de l'Església). Aquest despropòsit urbanístic es un dels llastos fundacionals de la nostra població que va nàixer com un grup de masies auxiliars a l'heretat carmelitana i va tindre un primer desenvolupament a l'ombra d'un marquesat amb aires de grandesa.
Al segle XIX, malgrat els llauradors treballaven la terra per “emfiteusi” (lloguer dels terrenys) i teòricament l'estat modern ja havia arribat a L'Eliana, les formes medievals romanien. Amb consonància amb aquest panorama es va construir l'església amb l'esforç de tots… però adossada al Palau com si d'un apèndix d'aquest fora. Fins i tot, el marqués accedia al cor directament des del palau a través d'un pas elevat sense haver de barrejar-se amb “la plebe”.
La plaça originària del poble seria, doncs, la Plaça de l'Esglesia. Promte es quedaria xicoteta i s'ampliaria de forma poc ortodoxa. El resultat es el que patim avui. Un espai irregular que es el que sembla: que ni tenim una església sencera ni una plaça sencera.
L'autèntica solució urbanística a aquest desbarat la va proposar en 1964 Don Ricardo sent alcalde Enrique Daries: l'enderroc de l'església (espoliada, ferida pel raig, amb goteres i en estat ruïnós) i la construcció d'una nova als solars que ocupen actualment Bancaixa i adjacents. D'un colp s'unirien els dos espais en un sol que se li poguera anomenar plaça i que permetria lo que avui es la quadratura del cercle: fer-la peonal parcialment perquè fora compatible amb el trànsit, places d'aparcament en superficie , possibilitat d'un aparcament subterrani i lloc per a festes i actes representatius.
A l'alcalde, impulsor de L'Eliana a la modernitat, li va encantar la idea però,…els problemes no tardaren en aparéixer: Calia expropiar els terrenys i, a més a més, la Diputació (“manà” per al poble per aquells temps) sols volia parlar de lo que avui coneguem com “inversión productiva” i no finançava temples en municipis consolidats. L'Arquebisbat tampoc finançava temples i menys si el retor era progressista com era el nostre cas. Calia rascar-se la butxaca per part dels ciutadans i havien altres prioritats: les escoles, el poliesportiu, parcs, la piscina, clavegueram, allumenat públic, etc.
El pas d'aldea a municipi deixà assignatures pendents i aquesta va ser una d'elles. Com l'anterior retor era (i és) un cabut no es va donar per vençut i mes de 10 anys després va tornar a proposar el trasllat del temple. Aquesta vegada al solar ocupat actualment per la Casa de la Música. La idea era encara mes revolucionaria dons suposava desplaçar el centre al límit entre poble i urbanitzacions, lo qual es més acorde a la nostra mentalitat actual. Sabut es que la proposta no va tindre suport. Cap equip de govern no va entendre que la raó de la proposta no era aconseguir un temple nou sinó una intervenció de gran calat que articulara el nostre invertebrat traçat urbanístic. Tot va quedar en res.
El plànol que apareix en aquest article es una reconstrucció de la idea original de 1964 en base al testimoni de Don Ricardo. Es, en definitiva, lo que pogué ser… però no serà mai
Josep Lluis Coll (Membre del C.E.L.)
TOTS TINGUEREM PREMI
Donar un premi es donar les gràcies. Es dir-li a l'amic, al company, al vehí, que t´adones de lo que ell fa per tu. Que ni se t'oblida ni et passa desapercebut.
Gràcies a aquest periòdic, “L'Eliana 2000”, pels 15 anys que ja porteu sent la nostra veu, sent la corretja de transmissió de les nostres inquietuds.
Gràcies, Vicent Roncero, perquè la teua professionalitat ha posat a L'Eliana al mapa musical de la Comunitat Valenciana.
Gràcies, Ricardo Arnau Zamorano, “Don Ricardo”, per tota una vida dedicada perquè el nostre poble fora poble, comunitat, convivència.
I, també, gràcies a tots els que acudireu el dia 20 de juliol a la Torre del Virrei a donar-li sentit a l'acte que va organitzar la gent del CEL.
Va ser una nit màgica en la que tots gaudirem. Una autèntica nit d'estiu. En un espai històric de gran bellesa…
Amb una música entranyable uns es reconeguérem als altres i “varem ser” ¿Es pot demanar mes?
Centre d’Estudis Locals
El municipio demuestra que se segregó en 1937 pero el acuerdo se anuló porque lo había adoptado el régimen republicano, por lo que siguió dependiendo de La Pobla hasta 1958