Ilm. Sr.:Com a proposant del nom per al Parc/Plaça del Campés, el qual ha estat aprovat al Ple Municipal del dia 13 de Juliol de 2.006, i seguint amb el compromís assumit davant la família del Sr. Lluis Escrivà “El Mestrillo”, vull demanar a eixe Ajuntament, vullga acceptar l’oferiment que els seus descendents fan al municipi, per tal de trasplantar el Magraner de més de 100 anys que a la seua casa tenia el Sr. Lluis, i portar-lo als jardins de l’esmentat Parc, en senyal del sentiments que aquest arbre comporta i que a continuació transcrivisc per general coneixement.
El Magraner (Púnica Granatum). Originari d’Àsia. Des de Pèrsia i l’Afganistà fins l’Himalaia, és un dels arbres fruiters més antics, donat que ja a les tombes egípcies de 2.500 anys a.C., ens apareixen les restes.
En al-Andalus es va aclimatar al s. VIII una varietat (RUMMÄN), portada a Còrdova des de Síria pels ambaixadors de l’emir omeia Abd al-Rahmän I, essent un present d’una germana de l’emir que vivia a Síria. Una preciosa història ens diu:
"Dins el seu enorme terreny enjardinat, a l’almunia al-Rusafa de Cordova, comptava amb un superb magraner enviat des de Síria per la germana d’Abd al-Rahman.
El cortesà Safar plantà la seua llavor en un jardí experimental prop de Màlaga. Quan va créixer i produí fruit, els envià a Abd al-Rahman. L’Emir admirà el descobriment... Aquella espècie de magraner s’escampà i la gent va plantar horts sencers..."
Per la seua longevitat, s’usa freqüentment com a element ornamental.
El poeta granadí García Lorca amb la seua proverbial sensibilitat li va dedicar els versos següents:
"La granada es corazón
que late sobre el sembrado.
Un corazón desdeñoso
donde no pican los pájaros.
Un corazón que por fuera
es duro como el
humano,
pero da al que lo traspasa
olor y sangre de mayo"
L’arbre, però molt més el seu fruit, la Magrana, han estat sempre símbol de l’Amor i la Fecunditat. Però també d’Amistat i Unió, per la disposició dels seus grans, estreta i harmoniosament units fins el punt que si els separes, a la força, sembla que el fruit plore.
Eixos són els símbols que vull remarcar, Amistat, Unió, Amor i Fecunditat. Què més voldríem per la nostra societat i quina cosa més preciosa podria ésser símbol del que al Parc del Sr. Lluis Escriba “El Mestrillo”, voldríem promoure i projectar a tota la Societat.
És per aquesta raó que voldria assolir la deguda valoració del meu escrit per part d’eixe Ajuntament, acceptant la proposta i portant-la a terme.
L’Eliana, 14 de Juliol de 2.006
Víctor Iñúrria (Arquitecte)
Ilm. Alcalde President de l’Ajuntament de L’Eliana (València)
